L’arquitectura tradicional sempre ha fet servir els recursos materials que tenia al seu abast per crear espais habitables. L’arquitectura mediterrània s’ha servit de múltiples tècniques de la construcció en terra per aixecar murs, i de la fusta per techarlos. En latituds amb pedra, més fusta o altres materials autòctons s’han desenvolupat altres tècniques constructives. La bioconstrucció no pretén tornar al passat, però sí recuperar la saviesa i senzillesa de la tradició.
En Arquitectura Sana considerem l’ús dels materials locals i les seves tècniques constructives associades, podent treballar amb fusta, palla, terra … Aquests sistemes generen espais amb òptimes capacitats tèrmiques i acústiques. Els materials són reciclables, saludables i econòmics. Compleixen amb les tres “potes” de la sostenibilitat: ecològica, econòmica i social.
Las tècniques constructives principals son:
- Construcció amb palla: murs de càrrega portants de bales de palla o subestructura de pals de fusta i ús de la palla com a material de tancament
- Construcció amb terra: tècnica de tàpia, superadobe, bloc de terra comprimida (BTC), tova tradicional o maons de cànem
- Construcció amb fusta: Estructur de fusta contralaminada, o subestructura de muntants de fusta, farcit de fibra de fusta, cel·lulosa o cotó reciclat i tancament de plaques de fibres de fusta o suro natural. El revestiment exterior i interior pot o no ser de fusta
A part de les tècniques constructives, també importen els materials d’acabat superficial: arrebossats, pintures, lasurs, vernissos, segellats … així com els sistemes i materials d’instal·lacions.