L’arquitectura tradicional sempre ha fet servir els recursos materials que tenia al seu abast per crear espais habitables. L’arquitectura mediterrània s’ha servit de múltiples tècniques de la construcció en terra per aixecar murs, i de la fusta per techarlos. En latituds amb pedra, més fusta o altres materials autòctons s’han desenvolupat altres tècniques constructives. La bioconstrucció no pretén tornar al passat, però sí recuperar la saviesa i senzillesa de la tradició.
En Arquitectura Sana considerem l’ús dels materials locals i les seves tècniques constructives associades, podent treballar amb fusta, palla, terra … Aquests sistemes generen espais amb òptimes capacitats tèrmiques i acústiques. Els materials són reciclables, saludables i econòmics. Compleixen amb les tres “potes” de la sostenibilitat: ecològica, econòmica i social.
Las tècniques constructives principals son:
A part de les tècniques constructives, també importen els materials d’acabat superficial: arrebossats, pintures, lasurs, vernissos, segellats … així com els sistemes i materials d’instal·lacions.